Tinc Por

MIMULUS: TINC POR

Tinc por pare, tinc por mare, tinc por.

Tu em preguntes: Per què tens por?  I em dius: Què no ho veus que no hi ha monstres? No ho veus que no hi ha lladres?

I tu m’ho expliques, i jo ho entenc, i continuo tenint por.

Saps, m’espanta la cara d’aquell senyor, anar a l’habitació a buscar les sabatilles, anar a dormir, sentir-vos discutir, quedar-me sol, i tantes coses més.

I llavors penses i dius que sóc tímid, reservat, tancat, poruc, insegur,..

I saps que em passa? Que tu i jo tenim més LLIGAMS dels que et penses. Tu i jo ENS REFLEXEM i ens assemblem més del que ara t’imagines.

Mira, jo tinc por d’una cara, i tu, pare, mare, de qui teniu por? Quina cara no voleu veure i també eviteu? Quina cara de ràbia, d’intol.lerància, de desesperació, de contundència us fa trontollar?

Jo tinc por d’anar a l’habitació del costat, i tu, a quina zona de confort et mantens i a quina zona diferent no t’atreveixes a anar?

Et quedes en el mateix registre de pensaments i sentiments, anclat en aquella emoció, en aquella concepció de l’altre. T’enfades una i una altra vegada quan ell/a fa el que fa, et tanques i fas un gran silenci quan sents dir allò que et dol i no comparteixes. Continues vivint les mateixes rutines, els mateixos recursos a la feina, les mateixes posicions en la teva intimitat. Podries fer quelcom diferent? Pots anar a altres habitacions? A altres maneres de concebre’t a tu, als altres, la teva professió, les teves relacions?

Si no tinguessis por, que faries, on aniries, que expressaries, com et vestiries, amb qui parlaries?

Jo tinc por d’anar a dormir, és la meva foscor. I la teva foscor, com la vius?

Vols anar a veure la teva ombra? Jo també et podria dir que els fantasmes no et faran mal i que els pots mirar a la cara. Pots mirar la teva inseguretat? Pots adonar-te de l’esforç que fas a moments per a que els altres vegin que ets una persona forta i segura? T’atreveixes a adonar-te, a reconèixer els teus instants de feblesa, de confusió, de sentir-te perdut, desmotivat i fins hi tot impotent per canviar allò que voldries?

Em fa por sentir-vos discutir, i tu, i a tu, no et fa por quan veus trontollar els teus pilars? Per a mi sou vosaltres, per a tu n’hi ha més. El sou de cada més, l’estabilitat i l’autorrealització professional, la relació de parella, el vincle amb els pares, la seguretat que et dóna tenir eines per a viure amb mi. Quants pilars que tens! I concebre que es puguin esquerdar, trencar, t’espanta?

I adult del meu cor, a mi també em fa por quedar-me sol. I a tu? Et fa por deixar de rebre el reconeixement d’aquells que et valoren? Et fa por sentir que no ets una persona desitjable, estimable per aquells que t’envolten? Quantes coses ets capaç de fer per a que t’estimin? Per a que et tinguin en compte? Quantes coses per a no veure’t despullat d’escalfor?

Mimulus_guttatus_ziedas

I què podem fer?

VEURE-HO! MIRAR-HO!

DESENCANTA AQUESTS MIRATGES A TRAVÉS DE LA TEVA CONSCIÈNCIA!!!

BUSCA I BUSCA’T!

TROBA I TROBA’T!

Enforteix-te des de dintre i trobaràs el que jo també estic destinat a trobar:

Un CORATGE renovat,

una CONFIANÇA anclada,

una COMPRENSIÓ ampliada a través d’haver estat sensible a la teva interioritat,

una FORTALESA sòlida, per haver traspassat pors que tu també portes a l’esquena, la panxa, les cames, al cap, al pit,…

un PROPÒSIT de VIDA clarificat, perquè alliberant-te has trobat nous Sentits a allò que vius.

I si la relació amb tu mateix és més profunda, amb mi també ho serà. I si en les descobertes et tractes amb empatia i paciència, amb mi també ho faràs. I si persisteixes en la intenció de coneixe’t veritablement, amb mi també ho crearàs.

Així doncs pares, creixeu amb ferma seguretat interior i jo tindré el camí més lliure per traspassar les meves petites i grans pors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *