ADOLESCÈNCIA Article

L’ADOLESCÈNCIA. ETAPA TEMUDA I DE GRANS OPORTUNITATS.

L’Adolescència és una etapa de la vida intensa, que sacseja el que està quiet i adormit, que remou allò preestablert i que fa visible tot allò que està amagat. És una fase de grans oportunitats de creixement per a tots i totes perquè hi ha la possibilitat de ser més veritables amb el que som, amb el que fem i sentim.  Quan l’adult està adormit en la seva consciència i creu que la vida només consisteix en augmentar luxes, comoditats i prestigis o viu amb l’anhel constant de ser estimat i comprès per tothom, l’adolescent tindrà la missió de fer trontollar totes aquestes fal·làcies per renovar el sentit profund de la vida.

CLAREDAT i FORTALESA versus CONFUSIÓ i IMPOTÈNCIA

“No sé que t’està passat i no sé com ajudar-te. Ja no sabem que més dir-te.”

Elevades ferides a la dignitat i l’autoestima seran resultat de qüestionaments continus, de discussions explosives i de confrontaments interminables. Aquí ens trobarem paraules com:

“No sabem pas com fer-ho. Hem arribat a un punt que ja se’ns en va de les mans”
“No veiem clar que fer, ja hem provat moltes coses i no ens funciona res. Sí clar, deixar-li fer tot el que vol. Però que s’ha pensat! Que això és un hotel i que nosaltres som els seus servidors? Així no podem continuar, però … i com ho fem?”

En l’adolescent, la confusió es manifesta en la seva habitació, en els horaris, en com s’organitza en els estudis, en la roba negra amb la que es vesteix, en el dubte alhora de prendre una decisió, en els canvis emocionals inesperats, en l’àrea de la sexualitat (identitat, orientació, expressió), entre d’altres. Una part d’aquest moviment caòtic és necessari i forma part del procés natural per construir la seva identitat.  Cal que tot es desendreci, que les normes i creences establertes trontollin, que els valors que ha fomentat la família i la comunitat educativa es revisin, que el sentits es replantegin  i que les tradicions i maneres de fer puguin ser qüestionades. Tot això, per trobar l’ordre i el sentit genuí de la seva individualitat i de la seva existència i perquè tot allò que acabi formant part d’ell/a mateix/a sigui fruit d’una conquesta única i personal. Per tant, la confusió és necessària en el camí de la responsabilitat perquè obliga a fer una revisió de tots els camps que configuren el saber: QUI SÓC JO?

PERILL: La confusió no troba el nord. Creix la insatisfacció, la queixa i la decepció de tot i de tots, i la font de plaer és a través:

  • De mitjans que permetin l’evasió immediata i constant. Aquí ens trobem l’addicció a les pantalles, a les drogues i a les begudes estimulants.
  • D’un divertiment frívol i irresponsable duent a terme actes incívics i/o pràctiques sexuals fredes i buides.

Com més desordre familiar hagi viscut l’adolescent en etapes anteriors, més accentuat serà en aquesta etapa el seu caos intern i extern. Com més superficials siguin les vides dels adults que envolten el/la jove, més desorientació experimentarà.

OPORTUNITAT: La confusió és un ingredient necessari per destriar que és propi i que no ho és. Quelcom nou ha d’esdevenir-se. Per a que realment sigui una oportunitat, els adults necessiten afrontar el mateix interrogant en un altre àmbit. Per tant es pot traduir:

 “No sé que t’està passat i no sé com ajudar-te.”

  • “No sé què m’està passant i no sé com ajudar-me per viure la vida amb més …. “
  • “No sé què ens està passant, a tu i a mi com a parella, a tu i a mi com … . Com ho podem fer per refer el nostre vincle i la nostra comunicació?“

Si un és capaç de plantejar-se aquestes preguntes amb aquesta nova perspectiva, la relació amb l’adolescent pot passar de ser una font de problemes i tensions, a ser uns pista clara de com reconduir en primera instància, la pròpia vida.

Tota la claredat que l’adult pugui ampliar des de:

  • La mirada veritable en el seu interior, reconeixent i donant un lloc tant a les seves qualitats i fortaleses com a les inseguretats i vulnerabilitats.
  • Duent a terme actes de valor comunicatius, es a dir, fer realitat aquelles converses pendents.

Per l’adolescent significarà:

  • Més claredat en la tria de la vocació
  • Més responsabilitat en els estudis, en les relacions, en els compromisos, en els espais familiars.
  • Més capacitat per identificar i reconèixer quan l’orgull, la por o la inseguretat s’apoderen de la persona i poder tenir llavors, la valentia per reconduir actes i paraules cap a valors com la veritat, la noblesa, la justícia i l’amor.

MONS PROPERS versus MONS DISTANTS

“Ja no sé qui ets. No sembles fill/a meu.  No t’ho hem pas ensenyat a ser tan desconsiderat i mal educat.”

Com continuaria aquesta frase l’adolescent?
“A no? Doncs si et veiessis, tu em superes! Tu no m’escoltes. Només vols que faci el que tu dius i si dic el que penso, em fas callar. I com que no ho faig, llavors tu sí que ets mal educat. M’acuses, em sentencies, em compares i em fereixes mentre  m’exigeixes que canviï! I tu? Tu canvies? No, que va! Tu m’ordenes que ho faci perquè sóc irresponsable, i en canvi tu et creus perfecte. Doncs no hi estic d’acord! No ets perfecte i no te n’adones. Parles amb aires de superioritat i crec que t’escoltaria més si et veiés una persona més sincera, més humil, més autèntica. I saps, et veig falsa i covarda, perquè no fas gairebé res del que pregones i perquè no t’atreveixes a canviar res de la teva vida.”

PERILL: La distància augmenta dia a dia i el trencament interior donarà lloc a separacions o a cordialitats fredes i políticament correctes. Aquestes estaran sostingudes amb murs de protecció tant mentals, com emocionals.

“Per molt que parlem, no ens entenem. Tu continues fent el que no toca i jo ja no sé com més dir-ho. No sé si és millor callar i fer veure que no passa res o dir un ja n’hi ha prou, i un dia, quan ja no pugui aguantar més la teva actitud irreverent, em sortirà una amenaça tant dràstica, que t’acabaré fent fora de casa.”  

La incomprensió genera més incomprensió si no anem més enllà de les queixes, judicis i sentències. Moltes vegades, el que s’esdevenen són lluites de raons, i l’equació busca un resultat de guanyadors i perdedors, coherents i incoherents, justos i injustos, encertats i equivocats. Amb aquests binomis, les posicions cada vegada són més polars i irreconciliables.

OPORTUNITAT: Em puc preguntar:

  • En posició distant hi ha tota persona que pensi diferent a mi i em mostri la seva disconformitat?
  • Això és qüestió d’aliats i enemics? Estàs a favor o estàs en contra meu?
  • Estic disposat/da a descobrir i aprendre noves formes de comunicar el meu malestar i desacord?
  • El que em passa amb el fill/a o alumne també m’ho trobo amb la parella, ex-parella o a la feina?

Cal traspassar la falsa creença que ja se sap tot i concebre que hi ha més maneres d’expressar idees i emocions, sense passar per la lluita, l’ofensa i l’acusació.

La restauració dels vincles  passa per baixar al cor, al propi centre i parlar des del que un viu, sent i necessita. Aquí l’èxit s’esdevé quan un parla amb respecte des de la pròpia autenticitat i veritat.

  • Tu creus que en aquesta situació vaig ser un hipòcrita. Per què? Què t’ho va fer pensar?”

Ho podem mirar això durant uns moments sense agafar-ho com a personal? Això requereix molta fortalesa interior per sostenir-ho i per poder veure quin missatge encobert hi ha darrere d’aquest judici. Si ho fem, en pot sorgir una claredat que no ens hauríem imaginat. “Sí, perquè quan tu vas dir que … jo vaig entendre que no eres coherent amb el que havies fet el dia abans.”  Donant espai al que calgui mirar, es podran resoldre malentesos, i/o adonar-se de febleses que volen ser reconegudes.

EXPRESSIONS CONSTRUCTIVES versus EXPRESSIONS AGRESSIVES i de REBUIG

“Em fas perdre els nervis i em fas fer el que mai hagués volgut fer. És per culpa teva que t’he pegat, t’he insultat, t’he humiliat, t’he rebaixat, t’he menyspreat, t’he tirat la llet per sobre i t’he tirat el mòbil pel balcó! N’estic fart i vull que te n’adonis!”

Com hi respon l’adolescent?

OPCIÓ FOC INCENDIANT/AIGUA DEVASTADORA: “Tinc força, tinc dignitat i no em deixaré trepitjar per tu, per molt que siguis qui ets. Així que si vols guerra, tindràs guerra, i si em provoques amb foc, trobaràs més foc. No m’empetitiré davant teu perquè jo també sóc una persona i si perds els nervis, doncs els busques i t’espaviles. T’has preguntat perquè sempre em tires a mi la cavalleria? Sempre tirant pilotes fora. Jo també n’estic fart! Estic cansat d’escoltar que tots nosaltres sempre som els culpables de tot el que et passa. Se suposa que aquest és el bon model que he de seguir? No vull res de tu si ha de ser així! No m’agrades i t’ho diré peti el que peti!!!!”

OPCIÓ TERRA ESQUERDADA/AIRE PERDUT: “Per què em tractes així? Per què abuses del teu poder i em fas sentir que no valc res, que no serveixo per a res, que no tinc res de bo i que no arribaré mai en lloc? Per què ets tant dur, tant intransigent i tant tancat? Per què he de viure això? Per què? Em sento espantada, indefensa, insegura, cohibida, desconfiada, angoixada, vulnerable, sola i no tant en el fons, indignada. Però saps, no trobo la manera d’expressar la injustícia que sento i el que faig és callar i tancar-me. Estic soterrada a sota terra o perdut pel mon dels possibles, i no tinc energia per estudiar, ni per enunciar tot el dolor retingut que hi ha dins meu. Quan dieu que sóc un cas impossible, perdut i inútil, l’únic que aconseguiu és que encara em refugiï i m’exclogui més! I una gran pena que visc és que no trobo ningú que m’escolti sense jutjar-me, compadir-me o  sobreprotegir-me.

PERILL:  Darrere de l’agressivitat malsana hi ha una força mal dirigida. Quan l’enuig que genera una situació, només serveix per tensar i erosionar més els vincles, és quan es produeixen esclats agressius físics, emocionals o mentals, a través d’actes, paraules o pensaments destructius. Per molt que la persona descarregui  la pressió acumulada, quan es fa amb retrets i acusacions, tant ella com el seu voltant queden afectats, incentivant cada vegada més les respostes automàtiques de negativitat, violència i/o rebuig.

Molts adults tenen por de la reacció de l’adolescent i per no fer-lo enfadar més, per no fer-la esclatar, per no deprimir-lo o per no provocar-la, es permeten moltes coses que els adults saben que són nocives.  En l’altra polaritat també hi ha els adults que creuen que han fet la seva funció quan han cridat i sermonejat el que pot i no pot ser. El perill es quan les paraules no passen de paraules, amb la creença inconscient que el que crida és el que té raó, que el que crida més és el que acabarà imposant el seu posicionament. En aquestes situacions,  es creen lluites aferrissades entre adults i adolescents, utilitzant paraules molt dures els uns amb els altres.  Aquí el/la jove aprèn a fer-se insensible a les paraules o a tenir-los-hi por i temor, i tant en un cas com en l’altre, la feblesa i la vulnerabilitat tenyeixen la individualitat que està en construcció.

Quan aquestes vivències es tracen sovint, s’acaba creant un camí emocional interior i una de les conseqüències és que l’adolescent  reproduirà en altres àmbits i amb altres persones, les  experiències gravades en el sistema familiar.  D’aquesta manera, els jocs de poder, les discussions i els boicots es traspassaran amb els professors, entre amics i amb altres iguals, amb les comunicacions cibernètiques, amb les primeres parelles i/o amb les primeres feines. Aquí els protagonistes no seran persones que resolen les seves diferències amb un diàleg respectuós i assertiu sinó que només hi haurà lloc per abusadors, víctimes i salvadors.

OPORTUNITAT:

Per l’adolescent:

  • Canalitzar la força en actes que requereixin valor, coratge i servei. Reptes físics, reptes per vèncer pors, activitats d’ajuda a persones que ho necessitin.
  • Menys paraules i més fets. Passar de les idees a les accions.
  • Aplicar conseqüències als actes que cal restaurar. Un pas important per aprendre a fer-se responsable del que li pertoca i dels pactes acordats.
    • Si s’ha deixat les llibretes amb els deures a l’institut, pactar que si torna a passar, les anirà a buscar.
    • Si arriba més tard de l’hora establerta, el següent dia es tornarà més aviat.
    • Si en comptes d’estudiar juga amb pantalles, pactar que les hores que haurà fet de més, després les farà de menys.
  • Assumir responsabilitats de tasques de casa (preparar el sopar, netejar la cuina, fregar el terra, anar a comprar) perquè:
    • més enllà d’un jo en primera persona, hi ha un nosaltres .
    • la cura de l’interior de casa nostra tindrà un paral·lelisme amb l’atenció cap al temple interior d’un/a mateix/a.

Per l’adult:

Relacionar la ira descontrolada dirigida tant cap als altres, com cap a un/a mateix i buscar en quin àmbit cal redirigir aquest excedent de força i energia. Quan hi ha un excés en un focus, hi ha un dèficit en un altre, i per tant em puc preguntar:

  • En quin àmbit podria fer sentir més la meva veu?
  • M’atreveixo a posar en marxa el coratge per posar a sobre la taula una necessitat legítima, tant sigui del passat, present o futur?

Si la resposta a aquestes preguntes es traduís en actes, i un s’atrevís a afrontar aquella trobada que un evita, el camí de la ira faria un tomb de rumb perquè s’invertiria en la transformació tant individual com de la societat.

MIRALL i VERITAT versus REBUIG i AUTOENGANY

“No us suporto més! Quines ganes tinc de perdre-us de vista d’una vegada! Sou falsos, hipòcrites i la vostra vida és una farsa. Us ompliu la boca de consells i vosaltres no els apliqueu. Em demaneu ordre, implicació, sinceritat, confiança. I vosaltres dos no us enteneu, desconfieu l’un de l’altre, es veu de quatre hores lluny que no sou clars i sou els primers en amagar el que us passa realment.
I parlant d’implicació… Creieu que ocupar-vos de mi és proporcional al temps que passeu preocupant-vos per com estic? És qüestió de demanar-me quaranta mil vegades si estic bé? Tot s’acaba amb els sacrificis econòmics que represento o amb el temps que dediqueu als trajectes?
Però us creieu que fer de pares, de mares és això? Com pot ser que us enganyeu d’aquesta manera! I després em dieu que la societat és materialista. Però si el que majoritàriament em doneu és material! On són els valors? On són els vostres valors?
Per a què treballeu?
Pels diners i per pagar la hipoteca? Pel poder i per demostrar qui té més carisma, més prestigi i més validesa?
Quina relació teniu amb la família? Una altra demostració de hipocresia pura i dura! Us trobeu el mínim per no afrontar i parlar les vostres diferències. I llavors preteneu que jo ho faci? Practiqueu-ho primer vosaltres i llavors tindreu autoritat per demanar-m’ho.
Quina és la relació amb vosaltres mateixos? Us veig estressats, cansats, enfadats, resignats. A vegades feu bona cara i per dins esteu tant perduts com jo! Esteu acomodats en la vostra roda mecànica i tòxica. I què feu per sortir-ne? Anar al gimnàs i res més. Sabeu que sou? Líders en l’escapisme! Escapeu de vosaltres mateixos i de tot allò que podríeu reordenar i reorientar en la vostra vida. I si vosaltres ho defugiu, que creieu que faré jo? Esquivar tot allò que requereixi esforç. Igual que vosaltres!!!! ”

PERILL:

  • Com més sords estan els adults de si mateixos, l’adolescent més sords està de les seves autoritats, família i professors.
  • Com més cecs estan els adults fent veure que no passa res o no mirant i afrontant el que sacseja, l’adolescent més perdut està.
  • Com més muts estan els adults envers aquells altres adults amb els que mantenen una distància mental o emocional, l’adolescent més reservat i tancat està dels seus referents. Igual com fan els adults, els/les joves només intercanviaran paraules amb aquells que són afins al seu món i al seu punt de vista, el grup d’amics.
  • Com més immòbils estan els adults, mantenint-se en la seva zona de confort encara que inclogui patiment i malestar, l’adolescent més apàtic i irresponsable està.

OPORTUNITAT:

  • Passa de la sordesa, a voler escoltar tant la teva veu interior, com a les persones que pensen diferent de tu. Aquí hi ha uns dels aprenentatges més valuosos dels nostres temps, l’escolta activa, l’assertivitat i la tolerància.
    • Això aporta a l’adolescent la força per escoltar i tenir en compte les teves paraules.
  • Passa de la ceguesa, al coratge de mirar els fronts que tens oberts, tant siguin de fa 30 anys, 15 anys o 1 mes.
    • Això aporta a l’adolescent responsabilitat social i responsabilitat amb si mateix.
  • Passa del mutisme a la valentia d’expressar el que viu en tu. Aprèn a posar paraules clares, respectuoses i sinceres als teus pensaments i sentiments.
    • Això aporta a l’adolescent capacitat d’autogestió emocional i habilitats constructives de convivència i comunicació.
  • Passa de l’immobilisme a l’acció. Deixa les excuses i atreveix-te a fer el que voldries.
    • Això aporta a l’adolescent decisió i atreviment per plasmar en la societat el seus potencials, i la capacitat de tenir una actitud proactiva envers les situacions que es presentin en la seva vida.

Així doncs, l’adolescència és com un país de contrastos, tant s’hi troben espais de converses riques i profundes, com espais de diàlegs tallants i descontrolats. L’adolescència és com la primavera més exuberant, passant d’un sol brillant i radiant a una tempesta forta i contundent, en una mateixa tarda. I l’adolescència és com un vehicle esportiu d’alta gamma, que pot oferir grans acceleracions de revolució individual i social i també pot oferir grans frenades, amb inseguretats i resistències que poden bloquejar temporalment el camí.

L’adolescent necessita viure tots aquests registres per conèixer amb més exactitud qui és, que té per aportar a la societat i cap a on es dirigeix. I la petició que fa als adults és la de tenir un acompanyament amb persones que es responsabilitzen en primera instància de la seva vida, i que inverteixen en la transformació dels vincles i de les relacions humanes, per a que cada vegada siguin més clares, més conscients i més honestes.

Anna Serra Dolcet
Psicopedagoga, terapeuta i formadora
en Educació Conscient i Creixement Personal
www.annaserradolcet.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *