Impatiens

IMPATIENS: L’ÀNSIA DE CÓRRER PER LA VIDA

Estic cansat d’esperar. Només us demano una mica més de brio, d’agilitat! Vosaltres sabeu el que arriba a esgotar l’anar-vos darrere. Si us plau! Aneu per feina! Tampoc és tant difícil!
Que voleu que us digui, sou lents, molt lents. Al final la paciència s’esgota i jo ja n’estic fart d’esperar.
I encara goseu preguntar-me. Per què t’enfades? Per què estàs tant irritable? i jo us dic, i com voleu que estigui? No vull perdre més el temps! La vida passa i estem igual que sempre! “

EN L’ÀMBIT FAMILIAR: “Va! Vestiu-vos! Va! Mengeu! Va! Feu el llit, recolliu que marxem, renteu-vos les mans que dinem, feu els deures que sopem, apagueu la tv, la música, la tablet que ja és hora de dormir, va! Va, corre, que sempre arribem tard a tot arreu. A l’escola, l’institut, la feina,… Va!
Tot el dia corrent amunt i avall i no puc més.”

EN L’ÀMBIT PROFESSIONAL: “Va companys, innovem, canviem, avancem! Qui s’encarrega, qui assumeix, qui es responsabilitza? Qui vol tirar això endavant?
Sabeu que penso? Doncs que esteu immòbils, estàtics. Aquí l’únic que fa alguna cosa per tirar això endavant sóc jo!
És frustrant quan totes les idees i propostes, s’encallen, quan els compromisos agafen tempos lents, i  sobretot quan no veieu la necessitat de canviar i fer res al respecte.”

EN L’EDUCACIÓ: “Va camina, va parla, va coneix el teu nom, escriu, recorda. Va llegeix més paraules per minut, treu més bones notes, acabem el llibre de matemàtiques i les fitxes d’ortografia.
Tenim molta feina per fer, molts temes per tractar, molts continguts a aprendre. Hem d’acabar el curs havent-ho fet tot. Que no sigui perquè l’escola/l’institut no ho ha ensenyat.”

EN UN MATEIX: “Quan canviarà aquesta situació econòmica? Quan podré viure diferent aquesta emoció que tant malestar em genera? Estic cansat de tanta por, tanta desconfiança i tants retrets.
Quan tindré allò que tant anhelo? Canviar de casa, de feina, millorar el sou, més bona relació amb aquesta persona, més libido, més pau.
Tot plegat és injust i no ho entenc. Tot està tant aturat! I jo no puc més, no vull viure més aquesta realitat. Estic atrapat i vull marxar d’aquí.”

Sigui en l’àmbit que sigui, la impaciència i la no acceptació de la realitat formen part del paisatge quotidià. La persona demana viure un tempo dinàmic en el succeir dels esdeveniments, com a font de motivació per continuar creant i convivint constructivament. Quan això no passa, el nivell de frustració augmenta i apareix una intensa decepció per aquells que semblen els causants del canvi de ritme. Llavors apareix una duresa i una brusquedat en la comunicació fruit d’un desgast energètic, una alteració del sistema nerviós i una tensió mental que imprimeix pensaments i paraules.

Quan aquesta disposició es fa molt present en el transcurs del dia a dia, la vida porta un equilibri forçat, i d’aquesta manera, com més ràpid es vol anar, com més pressa per arribar i aconseguir es té, més entrebancs incomprensibles entren en joc. Un ordinador que no s’engega, la porta automàtica que s’espatlla, el cotxe del davant que va a 60 Km/h, perdre les claus, un got de llet que cau a sobre just abans de marxar o posar-se malalt quan hi ha tanta feina per fer.  Un projecte que no s’aprova, una subvenció que no arriba, una parella que no canvia, un fill que no estudia, uns alumnes que no escolten, un company que no s’implica.

Aquests obstacles poden generar estrès i ansietat quan s’allarguen en el temps. Per més coses que es facin per accelerar els processos, més dificultats sembla que apareixen i el cos ho acaba somatitzant amb dolors punxants i molt intensos, els quals són proporcionals a la gran tensió acumulada.

La Solució Falsa: Si tu vas més ràpid i t’impliques, tot anirà millor.

L’Oportunitat: Adonar-se del que hi ha darrera d’aquest patró ansiós, impacient, envers el present i futur.

ÀNSIA D’AUTOREALITZACIÓ

REALITAT DISTORSIONADA

  • Quan es materialitzi l’objectiu seré feliç.
  • Faig grans sacrificis per arribar a la meta professional. Hores, dedicació, projectes, extres,…
    Tot el que calgui per arribar a ser la imatge ideal de mi mateix.
  • El present és pobre i insuficient.
  • En el futur hi ha la riquesa interna i externa, l’alegria màxima gràcies a la consecució de tots els anhels i de totes les necessitats.

PREGUNTA’T

  • Creus que arribarà el dia que et sentiràs satisfet i en pau?
  • Pots agrair el que ets i deixar d’enfocar-te en el que et falta?
  • I si ara ja tinguessis tot el que et cal per ser feliç i estar bé amb tu mateix?
    Continuaries corrent per arribar al somni promès?

TRANSFORMA

  • Passa del córrer al caminar.
  • Passa del futur al present.
  • Passa de la lluita per arribar, a la percepció que a cada moment ja has arribat a l’objectiu.
  • Passa de la mancança a la plenitud. Ara i aquí: “Ja ho tinc tot, ja ho sóc tot.”

EN L’EDUCACIÓ

  • Eduquem per valorar la fita o el procés?
  • Ens podem meravellar per cada pas, cada gesta, cada moment maduratiu viscut i conquerit?
  • Podem deixar les presses i l’estrès i oferir el temps necessari per completar aprenentatges?
  • Et veig com un alumne complet, excel·lent en el teu present?
  • La missió és acompanyar-te en el teu desplegament?

TOT TORNA A TU

  • Si jo valoro els teus processos, també ho faig amb mi.
  • Si t’estimo pel que ets, també em puc estimar pel que sóc.

ÀNSIA D’EVASIÓ

REALITAT DISTORSIONADA

  • No vull pensar ni replantejar.
  • Vull additius que em diguin que tot és fàcil i que puc tenir el que vulgui quan vulgui.
  • Si quelcom es desestabilitza, hi ha una pastilla fàcil, de ràpida absorció.
  • La cultura de l’entreteniment i la immediatesa és un gran pla compensatori per les frustracions diàries.
  • És important tenir múltiples vies de distracció (comprar, menjar, tv, jocs d’ordinador, tablet i consola, estimulants,…)

PREGUNTA’T

  • Quin sentit té la meva vida?
  • Quin sentit té el ritme que porto?
  • Què és realment prioritari per a mi?
  • Des d’on sento i actuo?  Des del ser jo mateix, amb  autenticitat i honestedat? Des de l’aparença, la fugida dels problemes i des de l’anhel constant per ser estimat i desitjat?

TRANSFORMA

  • Passa de la fugida, al coratge per afrontar el que tens davant.
  • Passa de les “tirites”, els calmants, els somnífers i les anestèsies del dolor a la valentia per aprendre de la realitat.

EN L’EDUCACIÓ

  • Quines oportunitats oferim per practicar el valor de l’esforç i la força de voluntat?
  • Els adults es plantegen el per què i per a què dels continguts acadèmics?
  • Es pot descobrir el sentit profund del què s’ensenya i com s’ensenya?
  • Com acompanyem emocionalment la frustració, la por, la inseguretat,…
  • Podem veure més enllà dels actes i reconèixer les necessitats no cobertes?

TOT TORNA A TU

  • Quan em plantejo el sentit del que t’ofereixo, la meva vida en guanya.
  • El meu autoconeixement és la brúixola per saber com acompanyar-te amb coherència, responsabilitat i amor.

 

ÀNSIA DE PODER

REALITAT DISTORSIONADA

  • El tenir garanteix el prestigi, l’autoritat, el tenir un lloc segur en la societat.
  • Vull arribar a ser respectat i valorat incondicionalment. Vull ser intocable pels altres.
  • La qüestió: Escalar
  • L’objectiu: Ser líder, el primer, el més gran en el sector.
  • La vida és una competició. El més fort i poderós guanya.
  • El que treu més bona nota, el que té un sou més alt, el que té la casa i el cotxe més luxós rep l’admiració dels altres.

PREGUNTA’T

  • Vols passar de la falsa grandesa, a la majestuosa simplicitat?
  • Pots respirar la cuirassa que et manté vertical? L’estrès, la pressa i l’autoengany et mantenen viu?
  • Pots respirar el miratge que et diu que sense aquesta carcassa no podràs viure i que deixaràs d’existir pel món?

TRANSFORMA

  • Passa de valorar-te segons mercat, a ancorar-te en la teva vàlua
  • Passa del tenir al ser.
  • Passa de qüestionar-te segons els resultats aconseguits, a reconèixer el creixement basat en valors i autoconsciència.

EN L’EDUCACIÓ

  • La confiança en tu mateix és el teu triomf?
  • L’impuls de superació forma part de la naturalesa humana? Es torna nociva quan es basa en la comparació i l’exclusió?
  • Des d’on fem els exàmens i les avaluacions? Amb quina intenció?
  • Quina mirada d’èxit dipositem als alumnes que tenen dificultats en un moment de la seva trajectòria?
  • La capacitat de resiliència es tradueix amb accions? Es queda només en una idea?

TOT TORNA A TU

  • Si busco espai per mirar qui ets realment, també em dono temps per respirar i descobrir qui sóc.
  • Si m’adono que tot és reversible i que pots canviar, llavors sé que jo també em puc transformar.

 

Aprofitar l’ara per replantejar la vida és vital pel cos i l’ànima.

Apostar per un pensar amb el cor, posant escalfor i amabilitat en el fer, sentir i pensar. Respectar-se un mateix i respectar els altres, deixant que les coses succeeixin perquè la vida és sàvia encara que a moments no ho sembli, i acollir els períodes de quietud com a necessaris per madurar des de la profunditat són vies que faciliten un caminar despert, seré i obert.

Aquest article té un comentari

  1. Àngels

    Anna, gràcies per guiar-me en el camí d’acceptar-me a mi mateixa cada dia més. No deixes de sorprendre’m fent-me veure com de fàcil seria la vida si ens acceptéssim plenament, sincerament i humilment com som.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *