Holly

HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA.

HOLLY:
L’ENVEJA, LA RIVALITAT
I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA.

Què diuen l’enveja i la gelosia?

Jo vull el que tu tens. El que jo tinc és insuficient. Té poc valor i no ho vull! Estic enfadat amb tu i el món perquè la vida et tracta millor que a mi. Penso que no hi ha dret que sigui així, i desitjo que allò que facis no et sorti bé, desitjo que fracassis i d’aquesta manera, podré estar per davant teu i tindré a ulls del món, més vàlua que tu.

Estic fart que sempre et lloin! I m’indigna quan es diu una paraula agradable de mi, i percebo que és falsa. Ui, que no tingui gelos! Però si ho noto d’una hora lluny, ell és la nineta dels vostres ulls! Ell és el predilecte.

I he aprés a voler la teva sort, la teva intel.ligència, la teva simpatia, la teva bellesa, la teva posició, la teva salut i la teva fortuna. I vaig començar volent la teva joguina, la teva rapidesa, la teva destresa, la teva popularitat, les teves notes i la teva sort.

Quina ràbia que em fas! I sempre amb aquesta pregunta: Perquè tu sí i jo no?

Saps, no sóc feliç, em sento insatisfet, profundament insatisfet. Em sento lluny de tu i si pogués et faria fora de la meva vida. Fins hi tot puc notar, que si això dura més, t’acabaré odiant i el més trist es que m’acabaré odiant a mi mateix per tots aquests sentiments inevitables que es generen en mi.”

Una de les fonts de l’enveja és la negació al que porta la vida. Voler un fill i no una filla o a l’inversa, voler unes qualitats en ell o ella, i no unes altres. Expectatives que no es fan realitat i des de la reactivitat i la frustració es comença a comparar i a no acceptar el que l’altre és.

Mira la teva germana, ella sí que és generosa. Ella sí que estudia. I no com tu, que només penses en jugar, mirar la televisió i perdre el temps.
Mira el teu cosí i el fill dels veïns, ells sí que són endreçats. No pas com tu, que tens l’habitació que ni els porcs hi viurien. Ho has vist que són amables i considerats?! Aprén! I tu? Que sembles el rei i senyor de tots! No sé pas a qui has sortit!”

Expressions com aquestes són dites des de la incomprensió i la impotència. No comprendre perquè fa el que fa, tot i l’esforç per educar amb valors i responsabilitat.  No saber quina estratègia utilitzar per a que aprengui i sigui com hauria de ser. El resultat d’aquests judicis i comparacions es creure que la manera de ser d’un mateix és insuficient, insatisfactòria i punible. Llavors, per sobreviure en aquest medi cada vegada més àcid, es desperta la lluita per l’existència. El més fort, dur i competitiu guanya. La qüestió és destacar en algun àmbit. Si no es pot a través dels estudis, serà a través d’un esport, del qui es mostra més rebel i agressiu, està més musculat o té més nivell en videojocs.

A l’adolescència això s’accentuarà i més endavant la persona adulta ho continuarà reproduint. Escalar posicions a la feina per ser considerat, tenir un gran cotxe, casa, joies, marques, tot allò que ofereixi l’ímput d’èxit i seguretat que tant s’ansien, i en les relacions, lluites constants per ser el més líder, el més desitjat i el que ocupa més espai i reconeixement.

Aquesta construcció falsa d’autoestima crea separació, una permanent frustració i un cor que cada vegada s’endureix i s’oprimeix més. La queixa, la desconfiança en que els altres puguin fer quelcom per manipular i enganyar, la rivalitat i el no poder viure amb alegria l’èxit de l’altre, poden ser el modus vivendi del dia a dia. Davant d’aquest perill, sempre imminent, només es pot continuar lluitant i defensant a capa i espasa tot allò aconseguit, una torre d’or i cristall amb fonaments de paper i palla.

Com despertar d’aquesta realitat?

– Reconeix les emocions que es generen en tu i respira-les.
Forma part de ser persona viure enveja, gelosia i rivalitat. La qüestió és: Què en fas d’aquestes emocions?
Integrar-les en tu o negar-les? Acceptar-les o rebutjar-les? Elles volen que les reconeguis perquè no et fan “pitjor” persona, sino al contrari, et fan més sincera i autèntica. A partir d’aquí, observar amb valentia les pors i les creences limitants que apareixen, respirar-les, i dona’t temps per escoltar quines necessitats vitals cal que satisfacis (autoafirmació, recolzament, comunicació, espai, descans, confiança, contacte físic, comprensió, estabilitat,…).

– Valora’t.
Comença per tu. Troba allò que és únic i valuós en tu. Sent el teu ADN, la teva força i la teva empremta pròpia. Si no ho trobes, treu capes, màscares i dubtes. Si ho trobes, dona’t permís per ser i brillar.
Quan ho faràs amb tu, ho podràs fer amb els altres.

– Acompanya al teu entorn a trobar el seu valor.
Amb la parella: Accepta la seva individualitat. Deixa que pugui expressar lliurement la seva diferència. Altres maneres de pensar, de sentir, de fer. Altres tempos, altres prioritats, altres formes d’educar i altres paraules per expressar tant el desacord com l’alegria.

Amb els fills i alumnes: Observa el tresor que hi ha dins i fora de cada nen/a i adolescent. Pregunta’t: Què puc fer per a tu? Què necessites? Amb quina actitud meva, tu et pots sentir feliç de ser qui ets?

– Un lloc segur.
Primer sent tu aquest lloc segur en el món. Passa de la lluita a l’arrelament en tu mateix, de la por a la confiança amb que tot i els moviments, sempre hi ha estabilitat quan el teu anclatge sorgeix del teu interior.
Sent el teu lloc legítim i ple d’amor en el cor dels teus pares. Encara que t’hagis quedat amb una imatge contrària arrel de les experiències viscudes, en el més profund d’ells t’han regalat el millor que tenien.

– Ocupa tot el teu espai i deixa lliure l’espai de l’altre.
Dona el millor de tu, en cada moment, fent el que et pertoca, ni més, ni menys. Des de l’equilibri, agafa el teu espai i pronuncia’t. A partir d’aquí, deixa que l’altre faci el seu procés, i accepta que té un ritme i unes necessitats diferents. Deixa de sobreprotegir, deixa d’interferir i ocupa’t del que t’has d’ocupar.

– Viu Amor a la vida.
Hi ha motius a la vida per sentir-te agraït, ple i unit. Busca’ls, sent-los. Si els identifiques i cada dia ho exercites, la teva percepció de la realitat serà més positiva, proactiva i nutritiva.
Si sents que la teva vida està buida i que no rebs l’estima que mereixes, reenfoca la teva mirada, perquè la ment sempre acaba demostrant les creences limitants que afebleixen i empobreixen.

– Expressa la teva ràbia.
Existeix un tipus de llenguatge per posar nom a la còlera d’una manera responsable i respectuosa. Es pot dir intensament i amb tu to fort de veu el que penses, parlant des de tu i deixant intacta la dignitat i la vivència de l’altre.
Segons les paraules que utilitzis podràs ajudar a construir o destruir.

– Manifesta la teva força.
La fortalesa és diferent de la duresa. La força es genera quan se supera un repte, quan les teves accions tenen valor i coratge per afrontar les pors al rebuig, a la crítica i al desmereixement.
Practica l’assertivitat i expressa el que et passa, directament a la persona amb la que s’ha generat la situació.  Des d’aquí, podràs acompanyar als nens/es i adolescents a ser valents per afrontar amb claredat tot allò que els hi passi.

– Digues un Sí a Ser.
Dins de cadascú hi ha les dues cares de la moneda, les fortaleses i potencialitats i les ombres i inseguretats. Com que les dues formen part de tu, acull-les i creix amb elles. D’aquesta manera podràs sentir que val la pena Viure i Estimar el que Ets i que val la pena Viure i Estimar el que els altres Són.

 

 

* Aquest article forma part de la saga d’Essències Florals del Sistema Bach. L’essència Holly, Ilex aquifolium, i amb català Boix Grèvol ajuda en el desbloqueig i la transformació de les emocions exposades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *