Article Temperaments

ELS TEMPERAMENTS: PER QUÈ SOM TAN DIFERENTS?

Quan vivim des de la comprensió de la naturalesa humana i d’un/a mateix/a les diferències són oportunitats per aprendre a viure, conviure i saber quina essència viu dins de cadascú. Quan vivim des de la reactivitat les diferències es viuen com a distàncies que semblen irreconciliables.

Paraules que sorgeixen des de la incomprensió:

“Per què hem de ser tan diferents? Per què no ens entenem? Tu ho veus clar i jo no. Jo vaig a un tempo i tu n’exigeixes un altre. Tu vols que en parlem i jo vull deixar-ho estar. Quantes vegades has dit, per a què parlar si total fas el que vols. 

Tu ets FOC, jo sóc AIGUA.
Tu vols fer les coses ràpides. Per ara mateix. Tu dius, Va! Anem! Per a què esperar?
I jo dic, i si ens ho penséssim més? I si miréssim altres alternatives? I si per les presses ens equivoquem?
Llavors, tu t’enfades, esclates i dius que no es pot fer mai res, que n’estàs fart de tant donar-li voltes i esperar per tot. Que així no avancem i que aquesta actitud tot ho frena.

Llavors, jo ho visc com una ofensa a la meva persona, em tanco i encara em sento més lluny de tu.

I si no en tingués prou, la nostra filla reacciona com tu. Veus, quin model li dónes? Crida, insulta, mana i també exigeix. I quan es posa així, no sé què fer ni què dir.
I tu com ho arregles? Cridant més. I quan ho veig, se’m trenca el cor i ho compenso cedint.
En la manera d’educar tampoc ens entenem.

Tu ets AIRE,  jo sóc TERRA.
Tens tanta energia! Fas i fas i no pares en cap moment. M’organitzes la vida, em vols omplir d’obligacions. Em dius que sóc apàtic, lent, massa tranquil i jo et dic que ets nerviosa i dispersa.

Tu em dius que faci coses noves, que sóc avorrit. I jo et dic para, deixa fer i a veure si ets capaç d’acabar una de les tantes coses que comences.
Tan fàcil que podria ser tot plegat i tan difícil que ho fem.”

I què podem fer per comprendre’ns i saber viure aquestes diferències?

La responsabilitat del canvi és individual i no depèn dels altres. L’ego diu que tot s’arreglarà si l’altre també canvia. La maduresa assumeix que la clau la té cadascú i que transformant la pròpia mirada es pot transformar la realitat.

A cadascú li correspon transformar la rabia, la intransigència i la impaciència en força interior, capacitat de liderar la pròpia vida i de fer créixer els valors humans en un/a mateix/a.

A cadascú li pertoca transformar la susceptibilitat, la por i el rancor en capacitat de comprendre la naturalesa humana, en disponibilitat per escoltar i empatitzar amb els altres i poder-se connectar de cor a cor. 

A cadascú li correspon transformar  el neguit, la inconstància i la dispersió en alts nivells doptimisme, d’iniciativa i creativitat per desenvolupar tot allò que un porta dins seu des de múltiples possibilitats, formes i expressions.

A cadascú li pertoca transformar la mandra, la indiferència i el tancament en la facultat de percebre amb objectivitat la realitat i ser generadors/es de benestar i serenitat interior.

El CONEIXEMENT DELS TEMPERAMENTS, equilibra l’excessiu inventari d’inseguretats  perquè permet redescobrir qualitats i fortaleses, promou l’acceptació d’un mateix/a i de l’altre i ofereix l’adquisició d’eines emocionals i educatives segons allò que és vital per cadascú.

Un tendència habitual és la de voler canviar a l’altre i que desenvolupi el que no té. La vessant pedagògica dels temperaments parteix de la premissa que per tenir una bona autoestima cal valorar el que un té i el que un és, disposant d’eines per encaminar allò que afebleix. Per tant, per educar cal tenir molt presents les qualitats i potencialitats del fill/a i/o alumne, i comprendre què necessita per equilibrar les seves forces interiors.

Per aquest motiu, l’adult, l’adolescent o el nen/a que té una gran presència del TEMPERAMENT COLÈRIC, per poder desplegar la seguretat amb ell/a mateix/a, la responsabilitat i el lideratge positiu necessiten aprendre a estimar el seu foc i adquirir eines per encaminar els seus talents i impulsos. Així mateix, el TEMPERAMENT MELANCÒLIC necessita aprendre a conviure amb la seva terra i la seva sensibilitat per a desenvolupar la seva vessant nodridora, comprensiva i profunda; el TEMPERAMENT SANGUINI, per poder desplegar la positivitat, la innovació i la confiança amb ell/a mateix/a necessita aprendre a conviure amb el seu aire i equilibrar el seu sistema nerviós; i el TEMPERAMENT FLEGMÀTIC necessita aprendre a estimar la seva aigua i desig de benestar per desplegar la capacitat  de reflexió, claredat i d’harmonia.

Paraules que sorgeixen de la comprensió:

Som diferents i vull trobar la manera que ens puguem entendre. Tu ho veus clar i jo encara no. Jo vaig a un tempo i tu a un altre. Vull aprendre a saber respectar la teva opinió i les teves prioritats. Aprendre a no jutjar-les d’inadequades. Vull revisar el que m’inquieta del que veig en tu per estar preparada per comunicar-me. Ja no vull entrar en els rols d’atac i defensa, sinó de tolerar les teves maneres de fer i donar-me permís a ser diferent. 

Tu ets FOC, jo sóc AIGUA.
Tu vols fer les coses ràpides. Per ara mateix. I jo dic, i si ens ho penséssim més? I llavors, recullo el teu missatge i m’adono que potser tinc por a equivocar-me i tinc tendència a controlar. I tot seguit em pregunto: “I si m’atreveixo a decidir encara que no tingui totes les variables estudiades? I si el seu tempo més ràpid és un entrenament per a mi per adquirir més dinamisme interior?

Llavors, ja no cal enfadar-nos, perquè tu ets el meu impuls per evolucionar.

I veient-ho així, et sento més a prop.

I el que veig en la nostra filla, és un reflex dels dos. Ella, igual que jo, també té la capacitat de fer metamorfosis en el seu creixement. Em sento feliç del que li oferim i vull continuar descobrint nous camins de consciència tant per ella, com per mi. ”

Tu ets AIRE, jo sóc TERRA.
Tens tanta energia! Em vols oferir ajudes i jo t’ho agraeixo. A la vegada,  jo vull responsabilitzar-me de mi i et dono l’espai d’independència per ser tu mateix/a. Ja no et dic el que “has” de fer, sinó que m’ocupo de mi i et respecto a tu. 
Cada dia ens ho fem més fàcil.”

Unir la responsabilitat i el creixement interior amb el coneixement dels Temperaments

Si fem aquesta connexió podem alliberar les forces bloquejades i estancades per posar-les en moviment i conquerir la plenitud en tots els seus àmbits. L’obertura i expansió de les qualitats permeten crear nous vincles amb un mateix/a i l’entorn quan s’impregna de major consciència i presència. Des d’aquí, la diferència ja no és l’enemic sinó una distància per sumar complementarietats i graus d’autoconeixement i autorrealització.

Aquest article té 2 comentaris

  1. Isabel

    Bon dia Anna,

    M’agradaria molt saber més sobre aquest tema en concret. “ELS TEMPERAMENTS: PER QUÈ SOM TAN DIFERENTS?” Sóc de Badalona, però estaria disposada a anar fins a Vic si és que fas alguna conferència al respecte.

    Gràcies!

  2. Carmina Parés Crivillé

    Bon dia Anna !! Voldria més informació sobre aquest tema … si fas algun curs .

    Gràcies !!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *