Ying Yang

ELS TEMPERAMENTS: PER QUÈ SOM TAN DIFERENTS? Complementaris o irreconciliables?

Per què som tan diferents? Per què a moments aquesta distància sobrepassa, encén, crispa, molesta i cansa?

“Tu ho veus clar, jo no. Jo vaig a un tempo, tu n’exigèixes un altre. Tu vols que en parlem, jo ho vull deixar estar. Quantes vegades has dit, per a què parlar si total fas el que vols. Si total quan començo a parlar et poses a la defensiva o te’n vas.
Com pots veure, no ens entenem. No entenc perquè dius el que dius, perquè fas el que fas.”

Tu ets FOC, jo sóc AIGUA.

“Tu vols fer les coses ràpides. Per ara mateix. Tu dius, Va! Fés! Anem! Per a què esperar? I jo dic, i si ens ho penséssim més? i si miréssim altres alternatives? I si després no és el que voliem i per les presses ens equivoquem?

Llavors, tu t’enfades, esclates, fas un crit i dius que no es pot fer mai rés, que n’estàs fart de tant donar-li voltes i de tant esperar per tot. Què així no avancem i que amb aquesta actitud que tot ho frena no es pot viure.

Llavors jo visc una gran soledat, em falta l’acolliment de la meva necessitat, em falta la comprensió per allò que viu en mi. I ho visc com una ofensa a la meva persona, em tanco i encara em sento més lluny de tu. Visc tant sovint l’instint de marxar, de fugir d’aquí, d’aquesta relació.

I si no en tingués prou amb tu, la nostra filla reacciona com tu. Veus, quin model li dones? Pega, crida, insulta, mana i també exigeix. I quan es posa així, no sé que fer ni que dir. Mira que la tracto bé, li dono el que em demana, faig el que em diu, i a sobre, només surten paraules dures.

I tu com ho arregles? Cridant més. I quan ho veig, se’m trenca el cor, i necessito arreglar el que pugui patir, i ho compenso cedint.
En la manera d’educar tampoc ens entenem.”

Tu ets AIRE, jo sóc TERRA.

“Tens tanta energia! Fas i fas i fas i no pares en cap moment. Et miro i em canso només de veure’t. M’organitzes la vida, em vols omplir d’obligacions i n’estic fart.
Tu em dius que sóc apàtic, lent, massa tranquil i jo et dic que ets nerviósa, dispersa i que sempre parles.

Tu em dius que faci coses noves, que sóc avorrit. I jo et dic para, deixa fer i a veure si ets capaç d’acabar una de les tantes coses que comences.
Em sento atabalat per tu, m’atabales! I saps que faig? Desconnecto, parles i no t’escolto perquè només vas a la teva. Així que jo, vaig a la meva.
Sí, és veritat. El nostre fill també va a la seva, com jo. I l’entenc perquè també deu estar cansat de sentir-te. Tot són explicacions, consells i ordres.
Tant fàcil que és tot plegat i tant difícil que ho fas.”

I què podem fer amb aquesta diferència que a moments sembla irreconciliable?

Es viuen impulsos de tirar la tovallola, de deixar-ho estar, d’acabar la relació perquè sembla impossible que ens poguem acabar entenent i trobant.

Un dia l’enamorament, la descoberta de l’altre, fan veure aspectes que un admira i valora i amb el pas de les experiències, i amb l’acumulació de malentesos i desacords, les qualitats que havien meravellat es transformen en qualitats que desgasten perquè no es comprenen.

Així la força, el coratge, la noblesa i la generositat es converteixen en rabia, agressivitat,  intransigència i impaciència.

La sensibilitat, l’empatia, la profunditat i la serenitat es converteixen en susceptibilitat, rencor, introversió i por.

L’optimisme, la iniciativa, la creativitat i la sociabilitat es converteixen en frivolitat, inconstància, dispersió i indiscreció.

L’objectivitat, la constància, la sensatesa i la paciència es converteixen en insensibilitat, mandra, indiferència i lentitut.

I arriba un dia on la preocupació, la decepció i la impotència envers l’altre,  es manté en el temps. Llavors, la negativitat en la que un està immers, atreu més situacions que venen a confirmar que un té raó i que es tenen motius per estar com s’està i per sentir el que se sent.

Així, l’espai amb l‘altre cada vegada és més gran, fins que un dia, es pot crear aquesta pregunta:

Hi ha quelcom més a part d’enfadament, dolor i indiferència? Es pot viure diferent el que estic vivint?

Des d’aquí s’obre la possibilitat de percebre la quotidianitat des d’una altra òptica. Ara tant l’altre, com un mateix tenen una nova oportunitat. Es pot passar de viure quelcom com un obstacle a experiències que possibiliten una nova comprensió  de la realitat humana.
Les llistes de defectes són com un termòmetre de les necessitats no satisfetes i desestabilitzen perquè només hi ha visió per allò que es vol evitar i que tant mal fa.

El CONEIXEMENT DELS TEMPERAMENTS, equilibra l’inventari de les inseguretats amb el redescobriment de les potències i fortaleses, promou l’acceptació d’un mateix i de l’altre i l’adquisició d’eines emocionals i educatives per oferir el que cadascun necessita.

Un tendència habitual és la de voler canviar a l’altre, que desenvolupi el que no té. Això és font de frustració i culpabilitat perquè qui ho rep, no pot oferir el que l’altre espera i demana.

L’adult i el nen/a que té una gran presència del TEMPERAMENT COLÈRIC, per poder desplegar la seguretat amb ell mateix, la responsabilitat i el lideratge positiu necessita aprendre a estimar el seu foc i adquirir eines per encaminar les seves forces i impulsos. Així mateix, el TEMPERAMENT MELANCÒNIC necessita aprendre a conviure amb la seva terra i sensibilitat per a desenvolupar la seva vessant nodridora, comprensiva i profunda; el TEMPERAMENT SANGUINI, per poder desplegar la positivitat, la innovació i la confiança amb ell mateix necessita aprendre a conviure amb el seu aire i equilibrar el seu sistema nerviós; i el TEMPERAMENT FLEMÀTIC necessita aprendre a estimar la seva aigua i desig de benestar per desplegar la capacitat  de reflexió, claredat i d’harmonia.

El coneixement dels Temperaments pretén alliberar les forces tancades i estancades per posar-les amb moviment i conquerir la plenitut de tota la persona, en tots els seus àmbits.

La major comprensió s’expandeix a través d’un mateix, i ressona en l’exterior, passant per la parella i els fills, companys de feina, i totes aquelles persones amb les que un es vincula. L’obertura i expansió de les qualitats permeten crear nous vincles, impregnats d’una major consciència i presència i des d’aquí, la diferència ja no és l’enemic sino una distància per sumar complementarietats i graus d’autoconeixement i autorrealització.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *