4135 Debemos Ser Amigos De Nuestros Hijos

EL REPTE DE LES VACANCES: “UF! NO HI HAURÀ QUI ELS AGUANTI!”

Un pare diu:
“Ja ho sé que tot pare i mare haurien d’estar contents per poder passar més temps amb els fills.
Ja ho sé que un bon pare que estima hauria d’anhelar que arribi l’estiu per viure i compartir molt més junts.
Ja la sé l’equació: Amor=Desig d’estar amb tu.
I no sé si sentir-me culpable,
si acceptar que sóc mal pare,
o justificar-me dient que el meu fill és tant (nerviós, pàmfil, consentit, maleducat, exigent, agressiu,…) que és normal  que em passi això. Què és normal desitjar que l’escola no hauria de fer vacances per viure tranquil.
I això no és tot, em passa el mateix amb la parella. Cada any per les vacances passa el mateix. Discutim i discutim, i encara veig més clar tot el que m’irrita, em dol, m’allunya d’ell/a, i el que no funciona d’aquest “nosaltres”.
I què puc fer-hi?
Buscar amb que ocupar el temps per arribar a casa tant tard com sigui possible.
Convidar amics a casa perquè almenys els fills estan distrets.
Tenir la nevera preparada de gelats per oferir-los quan es queixen.
I els grans salvadors:
La televisió, la tablet i les consoles. Amb ells es garanteix una mica de pau i tranquil.litat a casa, al cotxe, quan anem a comprar.
I què fer sinó?
La qüestió es arribar al final del dia, i com si fos una cursa d’obstacles, veure quants plors, enfadaments i crispacions hem pogut evitar.
A tu també et passa, oi?
Em consola pensar que tots estem així. No és cosa meva, és la societat. S’ha d’acceptar.”

L’estiu és temps de CREIXEMENT. Què vull fer crèixer aquest estiu?
La queixa? La impotència de repetir cada dia el mateix conflicte? La desil.lusió de pensar que no puc fer-hi rés?
Creixerà la mandra, l’exigència, la indigestió sensorial? Creixerà la desil.lusió, la ràbia, el distanciament emocional?

Puc i vull fer crèixer la FORTALESA de mirar amb claredat què és el que necessita ser reordenat, reestructurat a casa nostra?
Vull fer crèixer el CORATGE de conquerir noves eines per viure el dia a dia i transformar el malestar?
Vull fer crèixer l’ALEGRIA de trobar una nova manera de percebre aquesta situació?

L’estiu és temps de COOPERACIÓ. Amb qui vull cooperar? Amb qui tinc el repte d’aprendre a cooperar?
Amb tu pares/sogres que cuideu els fills al matí?
Amb tu parella, que compartim la tarda i la nit?
Amb tu fill meu?
Cooperar per parar la taula, per aprendre a demanar i comunicar-me, per aprendre a escoltar i comprendre’t.
Cooperar per aprendre a respectar i validar el que penso i sento. Per aprendre a acollir i fer un lloc al que tu vius.

L’estiu és temps d’APERTURA.
Fes d’aquest estiu una OPORTUNITAT. INVERTEIX EN EL TEU CREIXEMENT INTERIOR. És la gran aposta de futur. Obre’t, gaudeix, trascendeix i dóna fruits de valor intern aquest estiu, i començaràs renovat i ple de possibilitats de futur el nou curs.

ATREVEIX-TE.
UN GRAN ESTIU T’ESPERA.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *