Chicory 1014×487

CHICORY: DECLARACIÓ OBERTA DE “NECESSITO LA TEVA MIRADA I LA TEVA ATENCIÓ.”

“Jo declaro que:
Em sap greu cridar continuament l’atenció. Es com si constantment necessites ser vist.
Molesto els amics,
empipo a la classe,
em tiro per terra,
em dono cops a la paret,
crido a la botiga, al mig del carrer, al parc,
demano i exigeixo que vull que em compris, em donis, em facis, ara mateix,
tiro el menjar a terra,
tiro objectes i mobles a terra,
et pego,
t’insulto.

chicory-1014x487           nena enfadada

És la manera que trobo de fer-me visible. I no trobo la manera de fer-ho diferent. Em sento tant poca cosa, tant insegur, tant vulnerable, tant confús i perdut,… Necessito alguna cosa que m’ompli la buidor que sento.
Saps, i em sap tant greu la meva:
intransigència,
les discusions,
les queixes i insatisfaccions,
els enfrontaments,
les lluites de poder,
la gelosia,
l’egoisme, dius que només penso amb mi,
la comparació amb els germans, els companys,
l’ofensa, em sento ofès i dolgut per quasi tot,
i la demanda constant d’atenció.
I jo reacciono al meu malestar intern, i tu reacciones davant del meu malestar.

Es com si sentís que només estaré bé si:
sóc el predilecte,
sóc el millor,
el que rep més atenció,
el més estimat.
I tots aquests més, són perquè no sé si tinc l’Amor assegurat, i em falta serenitat, i no trobo la manera d’estar agust dins meu.

I amb tot això, i amb tot aquest descontrol emocional que m’invaeix, encara que tu:
em cridis,
em jutgis,
em peguis,
m’amenacis,
facis veure que no em veus,
m’expliquis,
em supliquis,
em donis el que et demano,
facis el que facis,
en aquells moments em veus i ocupo un espai en tu. En aquells moments sóc important per a tu, per algú!

Adult del meu cor, em viscut malestars i he percebut la teva confusió i vulnerabilitat, tu m’has dit sí, i pensaves que volies dir un no, i t’he vist feble, i no has pogut mantenir la teva coherència per por a la meva reacció.
I jo continuaré així, mentre tu tinguis por, perquè el que realment necessito de tu, saps que és?
Fermesa i propòsit,
claredat i seguretat,
confiança en el teu criteri i empatia pel meu procés.

CONFIA AMB TU, I JO APRENDRE A CONFIAR AMB MI.
GUIA’M I ACOMPANYA’M I JO APRENDRE A RESPECTAR-TE.
ASSUMEIX LA TEVA RESPONSABILITAT D’ADULT I JO APRENDRE A RELAXAR-ME.

Estic prepara’t, tu hi estàs?
Vols que em transformi? Estàs disposat a transformar-te amb mi?
Gràcies per tenir temps per escoltar-me. GRÀCIES PER SER-HI, GRÀCIES PER ESTIMAR-ME.
I continuem, JO SÉ QUE HO PODEM FER.”

Aquest article té 4 comentaris

  1. carme daviu

    Anna¡¡¡¡¡
    ho expliques molt bé això…aquesta relació “tormentosa”…i infinita…
    crec que el fet és reversible, és a dir, per ambdues parts igual..o que sí??

    m’agradat molt ¡¡¡ fantàstic¡¡¡¡

    1. Anna Serra

      Carme, comparteixo amb tu, que tot és reversible. Podem passar del mode automàtic que ens fa esclaus i que crea un profund malestar, a una vivència més present, segura i conscient.
      A la vegada, el primer pas el fa l’adult. Ell és el que té més eines i recursos per iniciar i mantenir el canvi.

  2. Anna Romeu

    Prescisament ser coherent és el què em fa més por de no saber-ho fer, és a dir, em fa por ser dèbil potser.

    Sento que haig de regorçar amb això… Fermesa, confiança, claredat… I encara no ha nascut l’Isona i ja em preocupa…

    1. Anna Serra

      Els reptes que estan per venir a moments ens preocupen, capfiquen i ens fan preguntar si podrem amb el que arriba. A la vegada, aquests interrogants són una oportunitat per treballar la confiança amb un mateix, oi, Anna?
      I com tu bé dius, ara, avui, tens i tenim la possibilitat de fer crèixer el nostre grau de fermesa. confiança, claredat…
      Busquem doncs, la nostra coherència profunda amb el dia d’avui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *