ELS TEMPERAMENTS: PER QUÈ SOM TAN DIFERENTS?

ELS TEMPERAMENTS: PER QUÈ SOM TAN DIFERENTS?

Quan vivim des de la comprensió de la naturalesa humana i d'un/a mateix/a les diferències són oportunitats per aprendre a viure, conviure i saber quina essència viu dins de cadascú. Quan vivim des de la reactivitat les diferències es viuen com a distàncies que semblen irreconciliables. Paraules que sorgeixen des de la incomprensió: "Per què hem de ser tan diferents? Per què no ens entenem? Tu ho veus clar i jo no. Jo vaig a un tempo i tu n’exigeixes un altre. Tu vols que en parlem i jo vull deixar-ho estar. Quantes vegades has dit, per a què parlar si total fas el que vols.  Tu ets FOC, jo sóc AIGUA. Tu vols fer les coses ràpides. Per ara mateix. Tu dius, Va! Anem! Per a què esperar? I jo dic, i si ens ho penséssim més? I si miréssim altres alternatives? I si per les presses ens equivoquem? Llavors, tu t’enfades, esclates i dius que no es pot fer mai res, que n’estàs fart de tant donar-li voltes i esperar per tot. Que així no avancem i que aquesta actitud tot ho frena. Llavors, jo ho visc com una ofensa a la meva persona, em tanco i encara em sento més lluny de tu. I si no en tingués prou, la nostra filla reacciona com tu. Veus, quin model li dónes? Crida, insulta, mana i també exigeix. I quan es posa així, no sé què fer ni què dir. I tu com ho arregles? Cridant més. I quan ho veig, se’m trenca el cor i ho compenso cedint. En la manera d’educar tampoc ens entenem. Tu ets AIRE,  jo sóc TERRA. Tens tanta energia! Fas i fas i no pares en cap moment. M’organitzes la vida, em vols omplir d’obligacions. Em dius que sóc apàtic, lent, massa tranquil i jo…

Llegir article
L’ADOLESCÈNCIA. ETAPA TEMUDA I DE GRANS OPORTUNITATS.

L’ADOLESCÈNCIA. ETAPA TEMUDA I DE GRANS OPORTUNITATS.

L’Adolescència és una etapa de la vida intensa, que sacseja el que està quiet i adormit, que remou allò preestablert i que fa visible tot allò que està amagat. És una fase de grans oportunitats de creixement per a tots i totes perquè hi ha la possibilitat de ser més veritables amb el que som, amb el que fem i sentim.  Quan l’adult està adormit en la seva consciència i creu que la vida només consisteix en augmentar luxes, comoditats i prestigis o viu amb l’anhel constant de ser estimat i comprès per tothom, l’adolescent tindrà la missió de fer trontollar totes aquestes fal·làcies per renovar el sentit profund de la vida. CLAREDAT i FORTALESA versus CONFUSIÓ i IMPOTÈNCIA “No sé que t’està passat i no sé com ajudar-te. Ja no sabem que més dir-te.” Elevades ferides a la dignitat i l’autoestima seran resultat de qüestionaments continus, de discussions explosives i de confrontaments interminables. Aquí ens trobarem paraules com: “No sabem pas com fer-ho. Hem arribat a un punt que ja se’ns en va de les mans” “No veiem clar que fer, ja hem provat moltes coses i no ens funciona res. Sí clar, deixar-li fer tot el que vol. Però que s’ha pensat! Que això és un hotel i que nosaltres som els seus servidors? Així no podem continuar, però ... i com ho fem?” En l’adolescent, la confusió es manifesta en la seva habitació, en els horaris, en com s’organitza en els estudis, en la roba negra amb la que es vesteix, en el dubte alhora de prendre una decisió, en els canvis emocionals inesperats, en l’àrea de la sexualitat (identitat, orientació, expressió), entre d’altres. Una part d’aquest moviment caòtic és necessari i forma part del procés natural per construir la seva identitat.  Cal que tot es desendreci,…

Llegir article
Article “Quin Sentit Té El Nadal A L’escola?” A La Revista Viure En Família.

Article “Quin sentit té el Nadal a l’escola?” a la Revista Viure en Família.

Aquí teniu l'article que he escrit en el número 76, de la Revista Viure en Família.     El Nadal és una festivitat molt impregnada en la nostra cultura i podem renovar el seu sentit, extraient-ne allò que ens uneix amb totes les persones i cultures. El Nadal ens evoca quelcom valuós perquè ens parla d’essències humanes. Aquesta festa comença amb l’advent i culmina amb el naixement de Jesús. Aquesta imatge significa que per poder fer néixer quelcom, sigui un projecte, un canvi en la vida, en la professió o en una relació, abans cal un temps de preparació i gestació. Tot i que en els temps actuals, la immediatesa i l’acceleració es fan palesos en el dia a dia, l’advent ens recorda que per molt ràpid que es vulgui anar, hi ha vivències que demanen el seu temps per madurar. Una manera de viure-ho a l’escola es creant un pessebre, des d’inicis de desembre fins al finalitzar el trimestre. Amb ell es pot viure un procés que es va construint cada dia i que segueix un ordre universal. En la pedagogía waldorf per exemple, la 1ª setmana d’advent, en el paisatge que acompanya a Sant Josep i la Verge Maria hi apareix el regne mineral amb elements que el representen, les pedres precioses. La 2ª setmana es manifesta el regne vegetal, i la creativitat de l’adult ho recrea amb branquillons i fulles, donant-li més vida i bellesa. La 3ª setmana és el moment del regne animal, amb els xais, el bou i altres animals, i finalment, la 4ª setmana, amb el naixement de Jesús, arriba el regne humà, amb els pastors i pastores. Com que tot el que està a fora també està reflexat en nosaltres, es pot aprofitar per treballar amb els adolescents, la 1a setmana d’advent (mineral)…

Llegir article
IMPATIENS: L’ÀNSIA DE CÓRRER PER LA VIDA

IMPATIENS: L’ÀNSIA DE CÓRRER PER LA VIDA

“Estic cansat d’esperar. Només us demano una mica més de brio, d’agilitat! Vosaltres sabeu el que arriba a esgotar l'anar-vos darrere. Si us plau! Aneu per feina! Tampoc és tant difícil! Que voleu que us digui, sou lents, molt lents. Al final la paciència s’esgota i jo ja n’estic fart d’esperar. I encara goseu preguntar-me. Per què t’enfades? Per què estàs tant irritable? i jo us dic, i com voleu que estigui? No vull perdre més el temps! La vida passa i estem igual que sempre! “ EN L’ÀMBIT FAMILIAR: “Va! Vestiu-vos! Va! Mengeu! Va! Feu el llit, recolliu que marxem, renteu-vos les mans que dinem, feu els deures que sopem, apagueu la tv, la música, la tablet que ja és hora de dormir, va! Va, corre, que sempre arribem tard a tot arreu. A l’escola, l’institut, la feina,... Va! Tot el dia corrent amunt i avall i no puc més.” EN L’ÀMBIT PROFESSIONAL: “Va companys, innovem, canviem, avancem! Qui s’encarrega, qui assumeix, qui es responsabilitza? Qui vol tirar això endavant? Sabeu que penso? Doncs que esteu immòbils, estàtics. Aquí l’únic que fa alguna cosa per tirar això endavant sóc jo! És frustrant quan totes les idees i propostes, s’encallen, quan els compromisos agafen tempos lents, i  sobretot quan no veieu la necessitat de canviar i fer res al respecte.” EN L’EDUCACIÓ: “Va camina, va parla, va coneix el teu nom, escriu, recorda. Va llegeix més paraules per minut, treu més bones notes, acabem el llibre de matemàtiques i les fitxes d’ortografia. Tenim molta feina per fer, molts temes per tractar, molts continguts a aprendre. Hem d’acabar el curs havent-ho fet tot. Que no sigui perquè l’escola/l’institut no ho ha ensenyat.” EN UN MATEIX: “Quan canviarà aquesta situació econòmica? Quan podré viure diferent aquesta emoció que tant malestar em genera?…

Llegir article
HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA.

HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA.

HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA. Què diuen l’enveja i la gelosia? “Jo vull el que tu tens. El que jo tinc és insuficient. Té poc valor i no ho vull! Estic enfadat amb tu i el món perquè la vida et tracta millor que a mi. Penso que no hi ha dret que sigui així, i desitjo que allò que facis no et sorti bé, desitjo que fracassis i d’aquesta manera, podré estar per davant teu i tindré a ulls del món, més vàlua que tu. Estic fart que sempre et lloin! I m’indigna quan es diu una paraula agradable de mi, i percebo que és falsa. Ui, que no tingui gelos! Però si ho noto d’una hora lluny, ell és la nineta dels vostres ulls! Ell és el predilecte. I he aprés a voler la teva sort, la teva intel.ligència, la teva simpatia, la teva bellesa, la teva posició, la teva salut i la teva fortuna. I vaig començar volent la teva joguina, la teva rapidesa, la teva destresa, la teva popularitat, les teves notes i la teva sort. Quina ràbia que em fas! I sempre amb aquesta pregunta: Perquè tu sí i jo no? Saps, no sóc feliç, em sento insatisfet, profundament insatisfet. Em sento lluny de tu i si pogués et faria fora de la meva vida. Fins hi tot puc notar, que si això dura més, t’acabaré odiant i el més trist es que m’acabaré odiant a mi mateix per tots aquests sentiments inevitables que es generen en mi.” Una de les fonts de l’enveja és la negació al que porta la vida. Voler un fill i no una filla o a l’inversa, voler unes qualitats en ell o ella, i no unes altres. Expectatives que no es fan realitat i…

Llegir article
MARE, NO MARXIS! MARE, NO EM DEIXIS! COM APRENDRE A VIURE ELS CANVIS

MARE, NO MARXIS! MARE, NO EM DEIXIS! COM APRENDRE A VIURE ELS CANVIS

MARE, NO MARXIS! MARE, NO EM DEIXIS! COM APRENDRE A VIURE ELS CANVIS Per què tantes vegades a la vida, per a què neixi i sigui una realitat allò que tant anhelem, quelcom ha de morir? Per què la vida ens força a despendre’ns ? Per què tantes vegades un sent que està en perill, immers en la inseguretat i la por davant d’un canvi? I aquesta crida de transformació la trobem en el lloc de treball, la parella,  els fills, en la relació amb l’economia i el sou, les despeses, en els  plans de futur, entre tantes coses. Hi ha molts contes tradicionals que guarden veritats universals dels processos humans i comencen d’aquesta manera:  “Però al nèixer la princesa, va morir la reina.” Un despreniment s’esdevé a través de la mort de la mare. Quelcom important s’ha de deixar anar si realment es vol viure una transformació. Per aquest motiu ens podem preguntar si ja és hora de: - Llençar aquella peça de roba: un jersei foradat, unes sabates desgastades, ... - El regal d’una relació acabada: un anell, un vestit, un cd, ... - Els papers que un dia van fer servei:  apunts, factures, escrits,... - Els hàbits que ara no ajuden:  fumar, menjar dolços abans de dormir, dinar qualsevol cosa, ... - Les inèrcies emocionals que afebleixen:  la queixa, la mandra, la impaciència,... - Les creences d’un mateix i el món que impregnen de negativitat la vida: “tot ho faig malament”, “els altres en saben més”,  “no ho aconseguiré, no val la pena”, “tothom va a la seva”, “només ets considerat si...” Ens trobem objectes materials, automatismes emocionals que formen part d’un passat, d’una història i que arriben fins al present de cadascú. Les resistències que impedeix el canvi han agafat terreny dins d’un mateix a través de…

Llegir article
  • 1
  • 2