IMPATIENS: L’ÀNSIA DE CÓRRER PER LA VIDA

IMPATIENS: L’ÀNSIA DE CÓRRER PER LA VIDA

“Estic cansat d’esperar. Només us demano una mica més de brio, d’agilitat! Vosaltres sabeu el que arriba a esgotar l'anar-vos darrere. Si us plau! Aneu per feina! Tampoc és tant difícil! Que voleu que us digui, sou lents, molt lents. Al final la paciència s’esgota i jo ja n’estic fart d’esperar. I encara goseu preguntar-me. Per què t’enfades? Per què estàs tant irritable? i jo us dic, i com voleu que estigui? No vull perdre més el temps! La vida passa i estem igual que sempre! “ EN L’ÀMBIT FAMILIAR: “Va! Vestiu-vos! Va! Mengeu! Va! Feu el llit, recolliu que marxem, renteu-vos les mans que dinem, feu els deures que sopem, apagueu la tv, la música, la tablet que ja és hora de dormir, va! Va, corre, que sempre arribem tard a tot arreu. A l’escola, l’institut, la feina,... Va! Tot el dia corrent amunt i avall i no puc més.” EN L’ÀMBIT PROFESSIONAL: “Va companys, innovem, canviem, avancem! Qui s’encarrega, qui assumeix, qui es responsabilitza? Qui vol tirar això endavant? Sabeu que penso? Doncs que esteu immòbils, estàtics. Aquí l’únic que fa alguna cosa per tirar això endavant sóc jo! És frustrant quan totes les idees i propostes, s’encallen, quan els compromisos agafen tempos lents, i  sobretot quan no veieu la necessitat de canviar i fer res al respecte.” EN L’EDUCACIÓ: “Va camina, va parla, va coneix el teu nom, escriu, recorda. Va llegeix més paraules per minut, treu més bones notes, acabem el llibre de matemàtiques i les fitxes d’ortografia. Tenim molta feina per fer, molts temes per tractar, molts continguts a aprendre. Hem d’acabar el curs havent-ho fet tot. Que no sigui perquè l’escola/l’institut no ho ha ensenyat.” EN UN MATEIX: “Quan canviarà aquesta situació econòmica? Quan podré viure diferent aquesta emoció que tant malestar em genera?…

Llegir article
HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA.

HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA.

HOLLY: L’ENVEJA, LA RIVALITAT I L’ALTRA CARA DE LA MONEDA. Què diuen l’enveja i la gelosia? “Jo vull el que tu tens. El que jo tinc és insuficient. Té poc valor i no ho vull! Estic enfadat amb tu i el món perquè la vida et tracta millor que a mi. Penso que no hi ha dret que sigui així, i desitjo que allò que facis no et sorti bé, desitjo que fracassis i d’aquesta manera, podré estar per davant teu i tindré a ulls del món, més vàlua que tu. Estic fart que sempre et lloin! I m’indigna quan es diu una paraula agradable de mi, i percebo que és falsa. Ui, que no tingui gelos! Però si ho noto d’una hora lluny, ell és la nineta dels vostres ulls! Ell és el predilecte. I he aprés a voler la teva sort, la teva intel.ligència, la teva simpatia, la teva bellesa, la teva posició, la teva salut i la teva fortuna. I vaig començar volent la teva joguina, la teva rapidesa, la teva destresa, la teva popularitat, les teves notes i la teva sort. Quina ràbia que em fas! I sempre amb aquesta pregunta: Perquè tu sí i jo no? Saps, no sóc feliç, em sento insatisfet, profundament insatisfet. Em sento lluny de tu i si pogués et faria fora de la meva vida. Fins hi tot puc notar, que si això dura més, t’acabaré odiant i el més trist es que m’acabaré odiant a mi mateix per tots aquests sentiments inevitables que es generen en mi.” Una de les fonts de l’enveja és la negació al que porta la vida. Voler un fill i no una filla o a l’inversa, voler unes qualitats en ell o ella, i no unes altres. Expectatives que no es fan realitat i…

Llegir article
MIMULUS: TINC POR

MIMULUS: TINC POR

Tinc por pare, tinc por mare, tinc por. Tu em preguntes: Per què tens por?  I em dius: Què no ho veus que no hi ha monstres? No ho veus que no hi ha lladres? I tu m’ho expliques, i jo ho entenc, i continuo tenint por. Saps, m’espanta la cara d’aquell senyor, anar a l’habitació a buscar les sabatilles, anar a dormir, sentir-vos discutir, quedar-me sol, i tantes coses més. I llavors penses i dius que sóc tímid, reservat, tancat, poruc, insegur,.. I saps que em passa? Que tu i jo tenim més LLIGAMS dels que et penses. Tu i jo ENS REFLEXEM i ens assemblem més del que ara t’imagines. Mira, jo tinc por d’una cara, i tu, pare, mare, de qui teniu por? Quina cara no voleu veure i també eviteu? Quina cara de ràbia, d’intol.lerància, de desesperació, de contundència us fa trontollar? Jo tinc por d’anar a l’habitació del costat, i tu, a quina zona de confort et mantens i a quina zona diferent no t’atreveixes a anar? Et quedes en el mateix registre de pensaments i sentiments, anclat en aquella emoció, en aquella concepció de l’altre. T’enfades una i una altra vegada quan ell/a fa el que fa, et tanques i fas un gran silenci quan sents dir allò que et dol i no comparteixes. Continues vivint les mateixes rutines, els mateixos recursos a la feina, les mateixes posicions en la teva intimitat. Podries fer quelcom diferent? Pots anar a altres habitacions? A altres maneres de concebre’t a tu, als altres, la teva professió, les teves relacions? Si no tinguessis por, que faries, on aniries, que expressaries, com et vestiries, amb qui parlaries? Jo tinc por d’anar a dormir, és la meva foscor. I la teva foscor, com la vius? Vols anar a veure la…

Llegir article
CHICORY: DECLARACIÓ OBERTA  DE “NECESSITO LA TEVA MIRADA I LA TEVA ATENCIÓ.”

CHICORY: DECLARACIÓ OBERTA DE “NECESSITO LA TEVA MIRADA I LA TEVA ATENCIÓ.”

“Jo declaro que: Em sap greu cridar continuament l’atenció. Es com si constantment necessites ser vist. Molesto els amics, empipo a la classe, em tiro per terra, em dono cops a la paret, crido a la botiga, al mig del carrer, al parc, demano i exigeixo que vull que em compris, em donis, em facis, ara mateix, tiro el menjar a terra, tiro objectes i mobles a terra, et pego, t’insulto.             És la manera que trobo de fer-me visible. I no trobo la manera de fer-ho diferent. Em sento tant poca cosa, tant insegur, tant vulnerable, tant confús i perdut,... Necessito alguna cosa que m’ompli la buidor que sento. Saps, i em sap tant greu la meva: intransigència, les discusions, les queixes i insatisfaccions, els enfrontaments, les lluites de poder, la gelosia, l’egoisme, dius que només penso amb mi, la comparació amb els germans, els companys, l’ofensa, em sento ofès i dolgut per quasi tot, i la demanda constant d’atenció. I jo reacciono al meu malestar intern, i tu reacciones davant del meu malestar. Es com si sentís que només estaré bé si: sóc el predilecte, sóc el millor, el que rep més atenció, el més estimat. I tots aquests més, són perquè no sé si tinc l’Amor assegurat, i em falta serenitat, i no trobo la manera d’estar agust dins meu. I amb tot això, i amb tot aquest descontrol emocional que m’invaeix, encara que tu: em cridis, em jutgis, em peguis, m’amenacis, facis veure que no em veus, m’expliquis, em supliquis, em donis el que et demano, facis el que facis, en aquells moments em veus i ocupo un espai en tu. En aquells moments sóc important per a tu, per algú! Adult del meu cor, em viscut malestars i he percebut…

Llegir article